ACCIÓ FINAL. Ramificacions

EN AQUESTA ENTRADA ES TROBA EL RESULTAT FINAL DE L'ACCIÓ. (més imatges accedint a la pàgina web http://picasaweb.google.es/lalsebu/ACCIFINALDELPROJECTERAMIFICACIONS )

IMATGES DIVERSES

Imatges relacionades amb el projecte Ramificacions

ARRELS.FOTOGRAFIES

http://picasaweb.google.es/lalsebu/ARRELSFOTOGRAFIES

Varies fotografies de diferents tipus d'arrel i les seves ramificacions.

RAMIFICACIONS. DERIVA

Definició de ramificació (Diccionari Il.lustrat de la Llengua Catalana): Acció o efecte de ramificar-se: dividir-se repetidament una cosa, estenent-se en parts derivades a la manera del tronc d'un arbre brancat.

Usant aquesta definició, qualsevol entramat lineal o no, mentre s’estengui i es repeteixi suposaria una ramificació.

En el projecte, cerco la similitud entre les ramificacions viàries (construcció) i les ramificacions arrels (origen). Les arrels són com el cordó umbilical de la natura, la vida que la fa crèixer i expandir-se.

A partir d’aquí es contraposen els conceptes construcció/origen. La construcció (metropolis i línies viàries de qualsevol tìpus), crea en els mapes un cúmul de ramificacions que uneix metropolis amb altres nuclis, podríem dir que la societat es construeix el seu propi entremat, passan i destruint tot tipus de ramificació arrel.

De la mateixa manera que la metropolis es construeix sobre el mapa guanyant protagonisme, utilitzarè les ramificacions naturals (arrels), omitin per complet les connexions construïdes, per crear nexes de comunicació entre el Montseny i altres zones naturals protegides del món, creant així, no un mapa de carreteres i camins que uneixen nuclis urbans, sinò un mapa on la relació de connexions es realitza amb arrels que conecten alguns dels Parcs Naturals més importants de cada continent.

Un mapa alternatiu als de les metropolis.

La maqueta del Montseny es realitza amb fusta de balsa de 4mm i seguint les cotes establertes en el mapa del Parc. Tiny:anilina vermella. Per recrear la silueta del món s'utilitza guta daurada.

Els punts verds marquen alguns dels Parcs Naturals, que com ja he dit, es relacionen a través d'arrels.

Actualment, en el món hi han 2300 Parcs Naturals, 44000 zones protegides i tan sols 500 espais de Reserva de la Bioesfera.

Tenint en compte aquestes xifres, deduim facilment que les ciutats superen amb escreix les zones naturals. Una manera d'entendre que la naturalesa, origen, està sent destruïda a marxes forçades pel sistema i pel negoci de la construcció.

Per això, el que intento en aquest mapa és destruir totalment qualsevol rastre de ciutats i construccions, potenciant les zones naturals com a base del mateix.